dimarts, 12 de febrer del 2013

Carnaval, carnavaaaal!


Està clar que a casa meva he establert una tradició carnavalera: barrets de ganxet per completar la disfressa (mussol, cèrvol i Mic). Aquest any però, la Laia ho tenia clar: PRINCESA! Quina pena! vaig pensar, no li podré fer res de ganxet...Ooohhhh! Calla... I per què no una corona? Una cerca ràpida  a Pinterest i apa, súper patró.
Però és clar, ara en tinc dos,  i l'Oriol? Què pot lligar amb una princesa... EL GRIPAU! Barret de ganxet pel senyor:
 Faltaria alguna cosa que els coordinés...mmm un braçalet com el barret perquè la princesa li faci petons:
Ella estava encantada amb el seu braçalet petoner
Foto de la  Ginesta
Mireu quina felicitat
foto de la Ginesta
i l'Oriol: resignat, ja arribarà l'any que em demanarà anar d'Spiderman ja... de moment, toma gripau blau!

Com que estic de permís de maternitat i aquest nen és molt tranquil, vaig acabar les disfresses a temps i amb ganes de fer més coses:
Un nenúfar pel mocador:
 
Una minicorona per a mi, el patró és d'aquí

i una altra pel rei:





I per acabar, el petó final:
Si us han agradat, voteu-nos AQUÍ, que ens volem firar a l'Abacus!
gràcies!

divendres, 8 de febrer del 2013

Res a veure

Com diu el títol, avui un post que no té res a veure amb les agulles, potser d'aquesta manera també actualitzo més sovint.

Que de què parlo oi? Doncs del documental El plat o la vida, un reportatge sobre els menjadors escolars i la seva més que dubtosa qualitat. No sé com va fer cap al meu ordinador i després de veure'l em veig obligada a explicar-vos-ho i pensar que les coses poden canviar. dura 1 hora aproximadament (ho sé, massa llarg, però val la pena, de debò, encara que sigui, mireu-lo a estonetes).
Sóc mestra i mare, i sincerament mai m'havia preocupat massa per l'alimentació: simplement menjar equilibrat, no gaires porqueries i au! (inclús me'n fotia una mica dels "biopijos" i els seus menjars ecològics....)
Però ara que la Laia es queda a dinar a l'escola i veig el tipus de catering que li donen...m'esgarrifo! I em començo a plantejar moltes coses.
De moment ja m'he posat en contacte amb l'Amipa del cole i els he enviat l'enllaç. També he parlat amb la direcció del meu centre (estem fent obres per tenir cuina pròpia i sembla que té números per ser ecològica!).
I jo que em quedava tan tranquil-la penjant a la nevera el menú mensual del menjador, supervisat per una nutricionista i amb fruita per postre cada dia! brrrrrrrr! Com ens enreden...
Els pares paguem el menjador i per tant tenim tot el dret a exigir una alimentació de qualitat pels nens, és qüestió de reclamar perquè aquestes empreses no només es dediquin a omplir panxes.
Bon profit!